CAL UNA REFLEXIÓ

L'amic Sagi Raurell, ens ha fet arribar un article molt interessant,en el qual podeu deixar la vostra opiniò a l'adreça de correu i amb mesura que vagin arribant els publicarem. A vegades la realitat és dura dins l’esport, i l’actual Barça és molts superior a l’actual CP Vic. Les cròniques del partit dels diferents mitjans de comunicació coincideixen en afirmar que prou va fer el Patí Vic d’aconseguir estar dins el partit durant molts minuts, i també coincideixen en destacar l’actuació de les dues perles del planter vigatà. Aquest dissabte al pavelló Onze de Setembre de Lleida, Jordi Burgaya i Ferran Font es van presentar en societat. L’hoquei català va veure en aquest partit contra el Barça el que la gent del Patí Vic ja sap, i per això els socis del club reclamen des de fa dies més presència i protagonisme dins el primer equip. Pels qui encara els coneixen poc, Burgaya és una mica la reencarnació de Mia Ordeig dins la pista, i Ferran Font és, probablement, el jugador amb més talent que ha sortit de l’hoquei base vigatà des de Pep Benito. Contra el Barça el Patí Vic hauria tingut opcions de classificació d’haver estat encertat a bola aturada, però una vegada més no es va aconseguir marcar cap gol en aquestes ocasions. El Barça, per la seva banda, sí que ho va fer. Carles Grau va acabar el partit, tal com ell mateix reconeixia «tocat». Ell volia signar una actuació superba, però no ho va aconseguir. Al final va rebre cinc gols, però no va ser ni de llarg el responsable de la derrota. Als quarts de final contra el Cerceda Grau va rebre elogis unànims. De fet els problemes de Pujalte van començar en el partit de quarts de final contra el Cerceda. Mia Ordeig va caure lesionat a l’espatlla i no es va ni equipar contra el Barça. El jugador que havia de marcar diferències aquesta temporada no va poder jugar el partit més decisiu de la temporada. De fet, la mala sort per Mia Ordeig ja va començar a l’anada dels quarts de final de la CERS contra l'Igualada, on un procés gripal només li va permetre jugar uns minuts i en molts baixes condicions. Romà Bancells, per la seva banda, va jugar molt tocat pels seus problemes d’abductors. Els seguidors del Patí Vic li van agrair però el seu esforç i voluntat per jugar el matx. A l'actiu de Pujalte cal posar-hi que en els partits importants ha tingut l'equip sota mínims. Amb aquesta panoràmica el capità Titi Roca va agafar tota la responsabilitat de portar el pes del partit, i el carismàtic jugador se’n va sortir prou bé, de fet, probablement al costat de Burgaya i Font ha estat el millor jugador del Patí en aquesta Copa del Rei i l’autor, a més, dels dos únics gols del CP Vic a la Copa del Rei. I el triplet que formen Rocasalbas-Cristian-Bartrès en la seva línia habitual, amb forces assignatures pendents en diferents aspectes. Segurament serà una Copa del Rei per reflexionar en diferents aspectes, i fins i tot per prendre decisions. En la Copa del Rei de 1999 a Alcobendas hi havia dos júniors que es deien Titi Roca i Mia Ordeig. Quinze anys després, en aquesta Copa del Rei 2014 es recordarà per la Copa en la qual hi havia dos júniors que es diuen Jordi Burgaya i Ferran Font.