El nostre amic i col·laborador David Pallarols, estudiant de Periodisme a la UVic, va entrevistar a Miquel Altimiras president del CP Vic.
“Si Catalunya vol tenir presència al món, ha d’aconseguir
la independència”
Altimiras:
“A la lliga espanyola d’hoquei hi ha un monopoli català i, sense cap dubte, és
un cas d’èxit”.
“Si
no pots tenir un gran equip de futbol o de bàsquet, doncs jugues a una altra
cosa”
Miquel
Altimiras i Bancells és president del Club Patí Vic des de fa una dècada,
després de substituir a Santiago Benito en el càrrec l’any 2004. El club
osonenc ha viscut els seus millors anys amb Altimiras a la direcció. L’equip ha
aconseguit dues copes d’Espanya (2009 i 2010), dues Supercopes (2009 i 2010), i
un subcampionat d’Europa l’any 2009, a més de la segona posició en la fase
regular la temporada 2008/2009. Altimiras també és el director de l’empresa
manlleuenca Altimiras Mobiliari SL, una PIME que pertany a un grup familiar amb
més de 30 anys d’experiència dins el sector dels equipaments per a col·lectius.
Hi ha monopoli català en l’hoquei espanyol?
A la lliga espanyola d’hoquei
hi ha un monopoli català. Amb el temps s’ha produït un cercle virtuós que ha
fet néixer clubs i equips “com bolets”. Es fabriquen contínuament jugadors que
desborden el seu propi club i això fomenta que es creïn encara més equips. A
més, al jugar entre equips catalans, milloren la seva qualitat tècnica i
abaixen el preu dels desplaçaments. Sense cap dubte, és un cas d’èxit.
Per què a Catalunya es desenvolupa un hoquei de més nivell que a Espanya?
En relació al punt anterior,
crec que la diferència principal està en la massa crítica. A Catalunya fa molt
temps que es va superar i als altres llocs, llevat del nord peninsular, encara
no.
Osona té tres equips a l’OK Lliga. Es potencia més l’hoquei a la comarca?
Això simplement és un fet
anecdòtic. En altres moments ha estat la Selva, el Barcelonès, l’Anoia, etc.
Aquí sempre hi ha hagut dos clubs molt potents, i ara ha aparegut un tercer,
format bàsicament per jugadors procedents dels altres dos. Si el Manlleu es
consolida a la categoria ja deixaria de ser una cosa anecdòtica per passar a
ser un fet rellevant i digne d’estudi.
La majoria d’equips d’hoquei es troben en ciutats petites de Catalunya.
Creu que en les localitats petites és més fàcil crear afició?
No, perquè hi ha mancança de
públic. Parlant malament, podríem dir que simplement és l’esport dels pobres.
Si no pots tenir un gran equip de futbol o de bàsquet, doncs jugues a una altra
cosa. La realitat és que la Generalitat ha omplert de pavellons tots els pobles
i ara tenim l’obligació d’ocupar-los. Una vegada t’hi has aficionat ja té
dinàmica pròpia.
A la comarca, la rivalitat entre equips osonencs és força majoritària.
L’hoquei al ser un esport més concentrat, afavoreix aquesta rivalitat?
Osona és una comarca totalment
atípica dintre dels models territorials. És la única que no segueix la regla
del dècim, que diu que la capital de comarca és 10 vegades més gran que la
següent població. Aquí tenim ciutats com Vic amb 45.000 habitants, Manlleu amb
20.000 i Torelló amb 14.000. Això genera una competència aferrissada i un
sentiment de confrontació generalitzat en aquests temes. Tothom es queixa de
Vic, encara que la defensem de portes a fora. Certament, l’hoquei es beneficia
d’aquestes rivalitats, i cap poble vols ser menys que els altres.
Als clubs s’incentiva, des de les categories bases, un sentiment de
rivalitat?
No s’incentiva, però es viu
intensament perquè això impregna la realitat del club des de sempre. No és
necessàriament un fet negatiu si es manté en el pla esportiu.
Quin paper juguen les categories bases dels equips d’hoquei a l’hora de
potenciar aquest esport a Catalunya?
Són essencials. No hi ha èxit
que duri sense relleu generacional, però la competència és ferotge. Per
exemple, menys del 4% dels jugadors del base arribaran al primer equip del CP
Vic. I això també passa a la resta de clubs. Per això, som tant bons en aquest
esport, els catalans!
Com és l’administració de les categories inferiors del Club Patí Vic?
Té una gran importància. No
solament pels 20 equips i els seus jugadors, sinó també per tot l’entorn que
això comporta de pares i simpatitzants. Es la secció més dotada en termes de
personal amb gran diferència. Depèn directament del vicepresident econòmic del
club, Joan Font, alma mater del
projecte “Tots som Club”,
i que controla un pressupost dedicat de 100.000 euros. La gestió esportiva
pertany al coordinador del base, Jordi Boada. Addicionalment existeixen un coordinador
logístic, un tecnificador d’entrenadors, i un entrenador de porters. També hem
de comptar els 20 entrenadors i delegats que disposa el club.
El CP Vic és un exemple per molts equips a l’hora de potenciar aquest
esport?
Crec que cada club té la seva
personalitat, formada a partir de les seves potencialitats i el seu pressupost.
Amb els anys he vist planters extraordinaris, fins i tot en clubs modestos com
el Maçanet, Caldes, Tordera, etc. No seré jo qui els hi doni lliçons.
L’hoquei es retransmet majoritàriament per les televisions d’àmbit local. Els
mitjans donen poca rellevància a aquest esport?
Com a molts altres esports,
l’hoquei no és una excepció. Hem de tenir en compte que futbol és omnipresent.
Les retransmissions de l’OK Lliga suposen una pèrdua econòmica pels clubs?
A l’hoquei les retransmissions
que ens donen son gratuïtes, llevat quan hem fet acords amb TV per donar els
partits de l’OK Lliga. En aquest últim cas encara és pitjor. La última
temporada que vam fer acords, cada club va pagar 10.000 euros per despeses de
realització. Evidentment, només va durar un any.
Quin paper creu que té el Barça a l’OK Lliga?
Té el que col·loquialment se’n
diu “dret de cuixa”. El seu potencial econòmic li permet intervenir
sistemàticament per afeblir l’equip que està més en forma de cada temporada i
simultàniament reforçar-se fins a extrems impossibles per a ningú mes. Per
altra banda sinó fos pel Barça, no sortiríem mai a cap diari.
El CP Vic pot arribar a lluitar per la lliga?
El Vic lluita tradicionalment a
la lliga pel segon o tercer lloc com tots els altres equips amb aspiracions (el
Barça ha guanyat 12 dels darrers 14 campionats). Nosaltres només a les
temporades 2008 i 2009 vam disputar seriosament el títol i el Barça ens va desmantellar
l’equip en les dues ocasions. El primer any ens va fitxar l’entrenador, i el
segon “el millor porter del món” i el màxim golejador de la passada temporada.
Aquests mateixos dos anys vam ser subcampions d’Europa, perdent als penals
contra el Reus. La realitat és que no podem aspirar a gaire més sense rebentar
el pressupost. Fixem-nos que els dos equips que van guanyar la Lliga (Reus i
Liceo), tot i l’ajuda de les seves administracions (que el CP Vic no té), estan
pràcticament en fallida per culpa d’aquells anys i ara no poden fitxar.
Si es pogués evitar la fuga de jugadors, quin seria el rendiment de
l’equip?
No hi ha manera d’evitar una
fuga llevat que vulguis posar limitacions al moviment dels jugadors, ara mateix
impensables. Si hipotèticament això fos possible segur que el CP Vic milloraria
les seves prestacions, però no podem oblidar que el nostre club també té un 50%
de la plantilla del primer equip format en altres planters. En aquests cas,
altres clubs de la comarca es podrien queixar de nosaltres. La diferència
essencial és que el Barça et pren els jugadors quan ja són realitats i tenen 24
anys, i nosaltres els agafem quan només son promeses.
Hi ha malestar davant un club com el Barça que supera en pressupost a la
resta i aprofita el nom de la seva institució per emportar-se jugadors?
No hi ha malestar perquè sempre
ha estat així. El Barça és molt transversal i té afeccionats a tot arreu, i
això realment és positiu, perquè sinó ningú coneixeria els nostres equips. En
realitat, gairebé tothom pensa que tant de bo també hi participés el Real
Madrid.
A nivell internacional, l’hoquei no es considera esport olímpic. Això
dificulta l’expansió de l’esport?
Sens dubte. Però també cal
recordar que precisament no és olímpic perquè no té difusió. Quan el Samaranch
el va fer esport d’exhibició a Barcelona teníem l’oportunitat (i l’obligació)
de popularitzar-lo al món i no ho vam fer. No oblidem que perquè un esport pugui
ser considerat olímpic s’ha de practicar àmpliament en 75 països i 4
continents. Actualment, això és una tasca federativa a fer.
A la selecció espanyola la majoria dels jugadors són de nacionalitat
catalana. Dificulta això a l’hoquei català ser considerat de primer nivell?
En absolut. El que ho dificulta
és no ser un Estat. En realitat no hi ha cap problema amb Espanya que ens
considera una pintoresca part seva. Tot funciona bé fins que despertes ‘la fera’
reclamant a les institucions internacionals. Em fa gràcia la gent que es pensa
que un grapat d’idealistes, poden lluitar contra el poder de un estat
tradicional. Sectorialment no hi ha res a fer perquè sempre t’acaben
destrossant. Si Catalunya vol presència al món, ha d’aconseguir la
independència.
Hi ha l’esperança que algun dia es deixi competir a la selecció a nivell de
competicions oficials sense tenir un Estat propi?
Cap ni una.
