Vas arribar a l’Ok Lliga de la mà del Club Patí Vic. Que et va aportar el club de la capital d’Osona?
Em va aportar moltes coses. Vaig fer grans amistats i, sobretot, em van fer créixer tant esportiva com personalment. Vaig arribar a un gran club on, per sort i vaig trobar un grup humà increïble. Segurament és el record més preuat que m’emporto.
...i la ciutat?
Vic és molt maco. Vivia al centre amb la meva parella, la Leticia, i hi estàvem molt a gust. La gent vigatana sempre ens ha tractat molt bé i sempre han estat molt simpàtics amb nosaltres. A part de les amistats al club, vaig forjar moltes amistats fora i per mi va ser un cop dur marxar. Vaig marxar amb tristesa però el món de l’esport és així i a vegades s’han de fer passos pensant en el futur.
Dos anys al Vic i decideixes prendre rumb cap a Galícia.
Dos anys esportivament molt macos i que m’han ajudat a nivell personal i també com a professional. Al Club Patí Vic teníem els objectius de guanyar, teníem objectius de club gran, i això em va fer tornar més ambiciós i competitiu.
Ha estat un pas dur?
Sí. No ho esperava mai marxar. Ni jo ni la meva parella. Ens encantava la ciutat, ens agradava l’afecte que ens donava la gent. A part, era la primera vegada que estava més d’un any a un club. Ho tenia tot. Però un també ha de mirar l’aspecte esportiu i professional i la millor decisió era venir a Galicia.
Fitxar per nous clubs és un bon símptome. Arribes a Vic (Supercopa d’Espanya). Arribes al Liceo (Copa Continental).
(riu). He tingut la sort de jugar aquestes fases finals per la bona feina que van fer els meus companys, ja que quan van guanyar els trofeus que els acrediten per jugar, jo no hi era. La sort és que he arribat i he jugat, tant a Vic com a La Corunya, dos grans tornejos i et dóna una alegria immensa començar amb bon peu.
A la Copa Continental, perdeu el partit d’anada i a Riazor remunteu un 5-1 contra el Bassano?
Em va recordar al partit de tornada de la Supercopa d’Espanya que vam jugar, amb el Vic, contra el FC Barcelona. A Itàlia també em va passar igual. Jugava al Follonica i vam remuntar la final de la Copa. Sembla que se’m donin bé aquests partits de tornada (riu). Quan vam anar, amb el Liceo, a jugar a Itàlia, l’anada de la Copa Continental, ens esperàvem un partit tancat i no vam tenir forma d’atacar. Quan vam voler pressionar, al marcador ja reflectia un 3-1 en contra, a part la ferida es va fer més gran amb els dos gols que ens van anotar (5-1). A la tornada vam sortir molt concentrats i la confiança, els companys i la gent van ser vitals per remuntar.
A Vic, et vas estrenar amb una falta directa contra el CP Voltregà. Recordes el teu primer gol amb el club gallec?
El meu primer gol va ser a la segona jornada, aquí al Liceo. Vam guanyar guanyar 13-2 a l’Alcoi. En aquell partit vaig aconseguir el meu primer hat-trick amb el conjunt gallec.
Què t’ha aportat el Liceo a la teva vida i al teu joc?
La veritat és que m’he hagut d’adaptar bastant. Venia d’un club on donàvem més importància a la part defensiva que a l’ofensiva. Aquí, en canvi, he trobat que és un club on es dóna més rellevància a les jugades d’atac. També defensem, però sempre pensant en la porteria rival i això és una cosa que m’agrada molt.
Notes la pressió d’haver de defensar els colors de l’actual campió d’Europa?
No. Tots arribem cada cap de setmana amb l’obligació de guanyar. Noto que cada partit hem d’estar 100%. Anem primers i tothom té ganes de tombar-nos. És la primera vegada que visc en un club que anem primers tantes jornades. No podem fallar si volem guanyar el pols contra el FC Barcelona.
Expectatives per revalidar la Lliga Europea?
El Liceo sempre té com objectiu arribar al més enllà possible. Vam començar malament a la Lliga Europea, però ara hem de seguir treballant per aconseguir apropar-nos al liderat del grup. Queden tres jornades, encara, i lluitarem fins al final.
...i el 2013 Mundial a Angola?
Un sempre té la il·lusió de ser citat per la selecció. Espero que aquest any també comptin amb mi. Porto 2 anys sent seleccionat però he notat que no he aportat molt a l’equip perquè era el més jove. Espero, primer que em truquin i després aportar una mica més a la selecció.
Lliga Europea o Mundial?
Les dues competicions són el meu somni. Però, a nivell personal, preferiria guanyar la Lliga Europa perquè és el reflex del treball de tota una temporada sencera. El Mundial, en canvi, dura una setmana i depèn de molts factors i últimament Espanya s’ho emporta tot.
Futur a Vic?
M’ho vaig passar molt bé a Vic, però encara tinc dues temporades de contracte. Estic content per veure que el Vic ha recuperat el bon joc i torna a ser un equip important, però no descarto res. Ara per ara, només puc pensar en el Liceo.
... i el Barça?
No, la veritat és que no m’ha passat mai pel cap. He firmat dues temporades aquí i m’ha costat una mica adaptar-me. Ara mateix la sortida no em passa pel cap. Vull guanyar títols i gaudir al màxim.
Pa amb tomàquet o empanadilla?
(riu) Les dos coses són molt bones. Cada vegada que menjo alguna cosa aquí, però, no em falta el pa amb tomàquet.
Em va aportar moltes coses. Vaig fer grans amistats i, sobretot, em van fer créixer tant esportiva com personalment. Vaig arribar a un gran club on, per sort i vaig trobar un grup humà increïble. Segurament és el record més preuat que m’emporto.
...i la ciutat?
Vic és molt maco. Vivia al centre amb la meva parella, la Leticia, i hi estàvem molt a gust. La gent vigatana sempre ens ha tractat molt bé i sempre han estat molt simpàtics amb nosaltres. A part de les amistats al club, vaig forjar moltes amistats fora i per mi va ser un cop dur marxar. Vaig marxar amb tristesa però el món de l’esport és així i a vegades s’han de fer passos pensant en el futur.
Dos anys al Vic i decideixes prendre rumb cap a Galícia.
Dos anys esportivament molt macos i que m’han ajudat a nivell personal i també com a professional. Al Club Patí Vic teníem els objectius de guanyar, teníem objectius de club gran, i això em va fer tornar més ambiciós i competitiu.
Ha estat un pas dur?
Sí. No ho esperava mai marxar. Ni jo ni la meva parella. Ens encantava la ciutat, ens agradava l’afecte que ens donava la gent. A part, era la primera vegada que estava més d’un any a un club. Ho tenia tot. Però un també ha de mirar l’aspecte esportiu i professional i la millor decisió era venir a Galicia.
Fitxar per nous clubs és un bon símptome. Arribes a Vic (Supercopa d’Espanya). Arribes al Liceo (Copa Continental).
(riu). He tingut la sort de jugar aquestes fases finals per la bona feina que van fer els meus companys, ja que quan van guanyar els trofeus que els acrediten per jugar, jo no hi era. La sort és que he arribat i he jugat, tant a Vic com a La Corunya, dos grans tornejos i et dóna una alegria immensa començar amb bon peu.
A la Copa Continental, perdeu el partit d’anada i a Riazor remunteu un 5-1 contra el Bassano?
Em va recordar al partit de tornada de la Supercopa d’Espanya que vam jugar, amb el Vic, contra el FC Barcelona. A Itàlia també em va passar igual. Jugava al Follonica i vam remuntar la final de la Copa. Sembla que se’m donin bé aquests partits de tornada (riu). Quan vam anar, amb el Liceo, a jugar a Itàlia, l’anada de la Copa Continental, ens esperàvem un partit tancat i no vam tenir forma d’atacar. Quan vam voler pressionar, al marcador ja reflectia un 3-1 en contra, a part la ferida es va fer més gran amb els dos gols que ens van anotar (5-1). A la tornada vam sortir molt concentrats i la confiança, els companys i la gent van ser vitals per remuntar.
A Vic, et vas estrenar amb una falta directa contra el CP Voltregà. Recordes el teu primer gol amb el club gallec?
El meu primer gol va ser a la segona jornada, aquí al Liceo. Vam guanyar guanyar 13-2 a l’Alcoi. En aquell partit vaig aconseguir el meu primer hat-trick amb el conjunt gallec.
Què t’ha aportat el Liceo a la teva vida i al teu joc?
La veritat és que m’he hagut d’adaptar bastant. Venia d’un club on donàvem més importància a la part defensiva que a l’ofensiva. Aquí, en canvi, he trobat que és un club on es dóna més rellevància a les jugades d’atac. També defensem, però sempre pensant en la porteria rival i això és una cosa que m’agrada molt.
Notes la pressió d’haver de defensar els colors de l’actual campió d’Europa?
No. Tots arribem cada cap de setmana amb l’obligació de guanyar. Noto que cada partit hem d’estar 100%. Anem primers i tothom té ganes de tombar-nos. És la primera vegada que visc en un club que anem primers tantes jornades. No podem fallar si volem guanyar el pols contra el FC Barcelona.
Expectatives per revalidar la Lliga Europea?
El Liceo sempre té com objectiu arribar al més enllà possible. Vam començar malament a la Lliga Europea, però ara hem de seguir treballant per aconseguir apropar-nos al liderat del grup. Queden tres jornades, encara, i lluitarem fins al final.
...i el 2013 Mundial a Angola?
Un sempre té la il·lusió de ser citat per la selecció. Espero que aquest any també comptin amb mi. Porto 2 anys sent seleccionat però he notat que no he aportat molt a l’equip perquè era el més jove. Espero, primer que em truquin i després aportar una mica més a la selecció.
Lliga Europea o Mundial?
Les dues competicions són el meu somni. Però, a nivell personal, preferiria guanyar la Lliga Europa perquè és el reflex del treball de tota una temporada sencera. El Mundial, en canvi, dura una setmana i depèn de molts factors i últimament Espanya s’ho emporta tot.
Futur a Vic?
M’ho vaig passar molt bé a Vic, però encara tinc dues temporades de contracte. Estic content per veure que el Vic ha recuperat el bon joc i torna a ser un equip important, però no descarto res. Ara per ara, només puc pensar en el Liceo.
... i el Barça?
No, la veritat és que no m’ha passat mai pel cap. He firmat dues temporades aquí i m’ha costat una mica adaptar-me. Ara mateix la sortida no em passa pel cap. Vull guanyar títols i gaudir al màxim.
Pa amb tomàquet o empanadilla?
(riu) Les dos coses són molt bones. Cada vegada que menjo alguna cosa aquí, però, no em falta el pa amb tomàquet.
