El pavelló Olímpic de Vic es prepara per viure demà el que s'ha batejat des de l'entitat mateixa com el duel a casa més important de la temporada. El conjunt de Ferran Pujalte es va endur un magnífic empat a dos gols en l'anada a Riazor i ha de superar (20.30 h) el Liceo per jugar la final a quatre de la lliga europea, una gran fita que ja ha assaborit abans però que fa temps que no tasta. No en va, el Vic gloriós de la dècada passada va jugar i perdre de manera consecutiva les finals del 2009 i el 2010. “Necessitem la nostra afició amb lletres majúscules”, proclama Pujalte, conscient que necessitaran el millor ambient possible per doblegar un equip campió. “Hem d'omplir l'Olímpic. Portem el nostre equip a la final a quatre”, és l'eslògan dels cartells. L'altre català, el Barça, va sentenciar a Valdagno (2-6).
“Una final a quatre és el màxim, i després de guanyar la copa esperem que la gent s'animi i confiem que respongui”, subratlla el porter del Vic Carles Grau. Accedir a la final a quatre europea, de fet, seria el colofó. El conjunt de Ferran Pujalte és tercer consolidat en l'Ok Lliga, ha guanyat la copa i ja té el bitllet per a la pròxima edició de la lliga europea. Un gran curs que es veuria reforçat eliminant el campió d'Europa del 2011 i el 2012 en els quarts. “Guanyar la copa ens ha donat un plus i ara tenim molta confiança. Des de la segona volta de la temporada passada hem fet un any en què hem perdut molt pocs partits, i això és una ratxa molt bona. Estem molt confiats tot i que eliminar el Liceo serà molt complicat perquè és un gran equip, com ho demostra en la lliga, en què només ha perdut un partit. Esperem, però, que no tinguin el seu dia”, reflexiona Grau, que exposa alguna de les claus d'aquest gran Vic: “Les funcions estan molt ben ordenades i cadascú sap molt bé què ha de fer. I una de les armes que potser l'any passat no teníem és que els joves aporten frescor i gol. Estic molt content perquè surten de la banqueta i semblen titulars.”
Els gallecs tenen una espina europea clavada perquè no van accedir a la final a quatre del Palau Blaugrana l'any passat i ànims de revenja esportiva davant del Vic, que els va eliminar a Blanes en l'última semifinal de copa per 2-1 amb un gol d'or. El Vic, doncs, ha sabut contenir la capacitat golejadora del Liceo, que liderat per Jordi Bargalló i amb un gran tècnic, Carlos Gil, ha fet 139 gols en 24 partits en la lliga –5 més que el Barça– i en la fase regular de la lliga europea n'ha clavat 39 en sis partits. Caldrà, doncs, nedar i guardar bé la roba: “No fem un joc defensiu. Tenim les nostres armes al davant, però tutejar el Liceo és complicat i hem de ser realistes.”
Retorn de Malián
El Liceo continua sense poder comptar amb el lesionat Pau Bargalló, una baixa sensible en la seva rotació. Ha tornat, però, el porter osonenc Xavi Malián, que va entrar en la convocatòria dissabte a casa contra el Lleida (3-1) després de quatre mesos apartat també per una lesió. No obstant això, va jugar l'internacional argentí Valentí Grimalt, que va arribar per cobrir precisament la baixa de Malián i que fins ara ha donat un molt bon rendiment. “Va fer molt bones aturades en l'anada perquè vam tenir oportunitats fins i tot per guanyar”, sentencia Carles Grau.
